dilluns, 18 de maig del 2009

El blog de l'Albert


Fa setmanes que rumiàvem fer un blog en memòria de l'Albert, idea que va sorgir ja el dia del dinar de comiat al Mas Serafí, el diumenge 22 de març. Aquell dia ens vem aplegar els amics i la gent més íntima que ell mateix va demanar que aviséssim per donar-li un últim adéu. L'ambient íntim i el sentiment unànim que aquella trobada era irrepetible, al menys amb aquella intensitat emotiva, va fer pensar en la creació d'un Blog per poder mantenir-nos en contacte, i units en la memòria i el record de l'Albert.

Voldríem que aquest espai fos un espai íntim, per comunicar i compartir sentiments, records, opinions, idees, o fins i tot activitats, xerrades, conferències, i demés, que a l'Albert i tots els seus amics poguessin interessar. També hi voldríem penjar escrits o idees -o fotos- que ell va deixar.

Us animem a participar-hi!

2 comentaris:

  1. Era una tarda de primavera. De fet, era la primera tarda d'aquesta primavera. Feia una tarda realment de primavera, neta, diàfana, lluminosa. L'Albert, en bona companyia, anava fent camí cap a una altra dimensió, amb serenitat, amb dignitat, amb acceptació. L'Albert va aprofitar aquella tarda esclatant i viva per enlairar-se i volar, volar per damunt de les passions i els desitjos, volar cap a la Pau.
    I un matí de perfecta primavera, en un indret de perfecta harmonia, en una "espontània" perfecta trobada, un grup de familiars i amics vam viure una jornada perfecta, amarats d'Albert i de Teresa, de llum, de música i de Pau.
    Quin privilegi haver viscut aquells darrers dies!
    Quin privilegi haver compartit l'Albert i la Teresa, haver après d'ells!
    Quin privilegi formar part d'aquesta colla d'amics i amigues disposats a mantenir encesa la flama del record!
    Fem de la flama una metxa, que corri el foc i arribi a tots els qui els han estimat.
    Àngela

    ResponElimina
  2. Cercant informació sobre un tema de jardins he arribat a aquest blog, que veig que no va continuar, llàstima. He vist que Albert Marjanedas no té ni tan sols entrada a viquipèdia o jo no l'he sabut trobar, crec que pagaria la pena que algú hi fes una entrada, molta gent jove d'avui no sap qui va ser ni la seva gran contribució al coneixement dels arbres i el paisatge.

    ResponElimina